La Llibertat guiant el poble

Eugène Delacroix va reflectir a “La Llibertat guiant el poble” un conflicte revolucionari real. El quadre es pot admirar al Museu del Louvre de París.
“La Llibertat guiant el poble” s’inspira en les jornades revolucionàries conegudes com les Tres Glorioses, que van tenir a lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i van comportar la caiguda de Carles X, l’últim rei francès de la família dels Borbons.
Durant aquells tres dies, unes 8.000 persones van sortir al carrer per combatre les tropes reials. A “La Llibertat guiant el poble”, Eugène Delacroix pinta aquest enfrontament, amb la catedral de Notre-Dame al fons.
La part central del quadre l’ocupa una figura femenina que és l’al·legoria de la deessa Llibertat. En realitat, és una dona del poble, amb el tors nu, un fusell amb una baioneta calada en una mà i una bandera revolucionària francesa a l’altra.
Al voltant de la dona hi ha membres de les diferents classes socials. Hi apareix un representant de la burgesia, amb barret de copa i fusell i la cara del mateix Delacroix. També hi ha un obrer amb gorra i camisa blanca que porta un sabre, un noi armat i un membre de l’exèrcit napoleònic.
imagen-21

La vicaria

“Pinzellades d’art” analitza els detalls i la composició del quadre de Marià Fortuny “La vicaria”, que es pot admirar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.
El pintor Marià Fortuny va conèixer Cecilia Madrazo l’any 1866 i un any després s’hi va casar. Precisament, “La vicaria” recull el moment en què els nuvis signen el registre eclesiàstic. La núvia i els convidats hi apareixen vestits seguint la moda del segle XVIII, tot i que l’obra s’emmarca en ple segle XIX.
Tot i que es tracta d’un quadre de dimensions petites, Fortuny va reunir en una vicaria imaginària tres esdeveniments que no tenen cap connexió entre si, tot i que formen un conjunt excel·lent.
A l’esquerra d’on es fa la signatura hi apareixen un capellà i un home que parlen discretament. A la dreta, a la sala d’espera, hi ha un grup de personatges goyescos, com ara un torero o una “maja”.
A “La vicaria”, Marià Fortuny fa evident el seu domini del preciosisme, és a dir, del detallisme i la minuciositat.
L’any 1870, a París, l’exposició de Fortuny va ser un gran esdeveniment, i “La vicaria” es va vendre per 70.000 francs, un elevadíssim preu per a l’època.
imagen-21

El rai de la Medusa

Théodore Géricault va reflectir a l’obra “El rai de la Medusa” la tragèdia dels supervivents d’un naufragi. “Pinzellades d’art” explica la història d’aquest quadre, que es pot veure al Museu del Louvre de París.
L’any 1816, la fragata francesa “Medusa” va naufragar davant les costes del Senegal. El capità i els oficials van utilitzar els pocs bots salvavides disponibles i es van desentendre de la resta de la tripulació, unes 150 persones, que van haver de construir un rai, una embarcació feta amb troncs entrelligats. El rai va anar a la deriva durant tretze dies i només hi van sobreviure quinze persones.
El pintor francès Théodore Géricault va quedar commogut pel relat de la tragèdia i va decidir plasmar-la en un quadre de més de 35 metres quadrats: “El rai de la Medusa”.
El quadre mostra una escena en què els nàufrags es debaten entre la vida i la mort. Tot i que es veu un vaixell a la llunyania, tenen poques esperances de ser rescatats, ja que el vent empeny el rai en direcció contrària, els núvols amenacen pluja i s’acosta una onada gegantina.
imagen-21

El taller de l’artista

Al Museu d’Orsay, a París, hi ha exposada l’obra “El taller de l’artista”, de Gustave Courbet. “Pinzellades d’art” repassa els detalls d’aquesta obra mestra.
Gustave Courbet és el màxim representant del realisme pictòric i el seu quadre “El taller de l’artista” és tota una declaració d’independència. El quadre mostra un estudi de pintura i Courbet s’hi representa a si mateix pintant un paisatge realista envoltat de gent.
A la dreta del pintor hi ha una figura femenina nua i personatges com el col·leccionista Bruyas, Proudhon, un dels pares de l’anarquisme, l’escriptor Champfleury i el poeta Baudelaire.
A la seva esquerra hi ha representat el poble: un jueu, un caçador amb els gossos, un comerciant, un pallasso, un director de pompes fúnebres, una dona irlandesa, un crani…
imagen-21

la càrrega

L’espai “Pinzellades d’art” descobreix els secrets que amaga la pintura de Ramon Casas “La càrrega”, exposada al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot.
Ramon Casas era un habitual de la cerveseria Els Quatre Gats, un punt de trobada de poetes, músics, arquitectes i, sobretot, pintors.
El seu quadre “La càrrega”, també es coneix com “Barcelona, 1902”, tot i que Casas el va pintar uns quants anys abans. L’obra mostra la càrrega de la Guàrdia Civil contra uns manifestants i, per pintar-la, Casas es va inspirar en els conflictes socials que hi va haver a Barcelona a finals del segle XIX.
La pintura és de grans dimensions i fa gairebé cinc metres d’amplada i tres metres d’alçària.
L’escena està plantejada de manera innovadora, amb una gran zona buida al voltant de la qual es distribueixen les figures.
“La càrrega” la van rebutjar a l’Exposició Universal de París de l’any 1900, però, finalment, la van exposar al Salon du Champ de Mars de la capital francesa l’any 1903. L’any següent, el 1904, va obtenir el primer premi a l’Exposició Nacional de Madrid.
imagen-21